MIT App Inventor: crear aplicacions per a Android de manera senzilla i ràpida

Bon any nou, primer de tot! 

Aquest trimestre hem començat a practicar amb MIT App Inventor, una web que permet dissenyar les teves pròpies aplicacions amb molta rapidesa.

La peculiaritat és que no has de tenir coneixement de cap codi de programació, ja que les aplicacions es construeixen a través de mòduls o blocs que ja indiquen la seva funció i donen tot tipus de possibilitats.

De moment, hem fet l'aplicació d'un gat que fa miau al tocar-lo. Per alguna cosa es comença...

Bé, fins una altra! Adéu!

Disseny de xarxa informàtica

Aquesta setmana, hem hagut de pensar solucions davant d'un problema que podría passar a qualsevol: què fas quan no t'arriba la senyal del Wi-Fi a una de les plantes de casa?

En aquest treball donaré vàries diferents solucions, però escolliré una i posaré un esquema per entendre les connexions i funcionament del sistema establert per a donar cobertura a toda la llar.

Fins la setmana que ve!

El Li-Fi

Als anys 90 i a inicis del 2000, et connectaves a Internet amb cable. En la dècada del 2000 i 2010 utilitzem el Wi-Fi. I a partir del 2015... farem servir el Li-Fi?

Li-Fi, el candidat més proper a substituir el Wi-Fi, es una tecnologia que permet connectar els equips per senyals lumíniques, el qual pot augmentar la velocitat de connexió fins a 10GB/segon. Com és possible tot això?

Aquí us deixo el treball en el qual recopilo tota la informació necessària per entendre el concepte Li-Fi i el seu sistema de funcionament.

Fins aviat!

Xarxes: tipus, elements i topologies

Les xarxes es poden classificar de diverses maneres, però en els treballs que hem fet aquesta setmana n'hem treballat dues d'aquestes: l'extensió geogràfica i la tipologia.

Segons l'extensió geografica, és a dir, la zona de cobertura que pot arribar a tenir una xarxa, existeixen:

- LAN: d'àmbit domèstic o limitat
- CAN: agrupa tots els equips d'un edifici ampli: hospital, universitat, etc.
- MAN: pot connectar diversos dispositius d'un nucli urbà o regió territorial.
- WAN: cobreix tot un país o continent, i és l'utilitzada per les empreses de telecomunicacions.

Segons la tipologia, poden ser:

- Bus: equips connectats mitjançant un únic cablejat.
- Anell: es crea una cercle tancat pel qual viatja la informació.
- Malla: cada equip està connectat directament amb altres de la seva xarxa.
- Arbre: es forma una jerarquia d'equips, en el qual uns depenen d'un altre.
- Estrella: un node central concentra totes les dades i és el responsable de transferir-les.

A més, les xarxes solen tenir un elements mínims:

- Servidor: és l'equip que distribueix els recursos i informació als altres.
- Client: és l'equip que rep i utilitza tot allò que han compartit el servidors.
- Mitjà de transmissió: és el cablejat utilitzat per a fer possible la comunicació entre equips.
- Concentrador: regula la interconnexió dels equips de la xarxa.

Això només és un resum: si vols saber concretament què és cada cosa, pots accedir a veure els meus treballs:

Tipus de xarxes i Elements i tipologia de xarxes.

Fins la setmana que ve!

Les xarxes locals

La transferència d'informació entre ordinadors s'ha anat produïnt mitjançant diferents infraestructures al llarg del temps, degut a l'augment de velocitat i volum de dades que s'ha demandat.

Per establir una connexió simultània entre tots els dispositius de casa nostra, cal crear una xarxa local. Cada ordinador ja porta una targeta Ethernet, que ens permetrà connectar-nos-hi i identificar el propi dispositiu dins la xarxa.

Hi ha diferents tipus de xarxes, segons la grandària pot ser LAN (àmbit domèstic, laboral...) o WAN (dispositius situats en continents, països...).

Segons l'arquitectura pot ser Client-Servidor (un ordinador transmet informació -servidor- a un altre que el sol·licita -client-) o Peer To Peer (els dispositius són servidors i clients alhora; model utilitzat per programes com uTorrent o Skype).


Primer, haurem d'aconseguir connectar-los a un únic lloc: si tenim pocs ordinadors a casa, podrem conformar-nos amb un concentrador o hub; si en canvi, volem connectar un gran nombre de dispositius, serà necessari adquirir un switch.





La diferència entre ambdós és la capacitat de ports i l'optimització del tràfic de dades, dos qualitats que milloraran amb el switch.

Al switch o hub també podrem connectar un servidor multimèdia (per reproduir CD-Roms des dels dispositius), un servidor d'impressió (connectat a una impressora, per a imprimir mitjançant qualsevol ordinador) o un servidor d'arxius (per a accedir als arxius d'un ordinador des d'un altre, amb total seguretat).

El switch o hub s'haurà de connectar a un router en cas de voler accedir a Internet mitjançant els dispositius. El router, connectat al mitjà pel qual ens arriba Internet a casa nostra (ADSL o Fibra Òptica), atendrà les peticions dels dispositius connectats a aquest i proporcionarà la informació sol·licitada.

En definitiva: a través d'un sistema de xarxa creat a partir de la connexió física entre dispositius, les xarxes fan possible la compartició de recursos, la comunicació, i l'accés a una certa base de dades. 

I això és tot. Fins la setmana que ve!

La Deep Web

La tasca d'aquesta setmana era crear un treball que tractés la Deep Web, el conjunt de pàgines web ocultes i privades on es freqüent trobar material audiovisual i informàtic il·legal, compravenda de tot tipus de productes sense cap limitació i, en resum, tot allò prohibit i no mostrat en la Internet superficial, que és la que solem visitar en el dia a dia.

A més de detallar el que era, havíem de parlar sobre els serveis que s'ofereixen allí, els perills que comporta accedir-hi i les maneres de navegar en la Deep Web. Si el voleu llegir per curiositat (que també és el principal motiu que impulsa a la gent a entrar en la Internet profunda), aquí us l'enllaço.

Fins la setmana que ve!

Les unitats de la informació

Aquesta setmana, el professor ens ha fet una petita introducció sobre els sistemes i codis que s'utilitzen en el món informàtic per tal de transmetre informació entre aparells. Al Moodle també hem trobat la introducció però més detallada i completa, que explicava que el sistema més usat és el binari.

El sistema binari consisteix en què la unitat més petita (bit) pot tenir dos valors (1 o 0). Així, són dos variables o possibilitats. A partir d'això, hi ha unitats més grans, com el byte, que agrupa a 8 bits, o el KiloByte, que agrupa a 1024 bytes.

Per calcular quants bytes, és a dir, quantes possibilitats o combinacions d'1 i 0 es pot fer amb els 8 bits que són un byte, cal fer una potència: elevar el 2 al 8. Això resulta en 256 bytes. Millor us deixo l'explicació íntegra del Moodle:

• Un BIT és el nom en que es coneix la unitat d'informació en l'alfabet binari prové de la contracció de l'expressió anglesa "binary digit"

• Byte , octet o caràcter és una agrupació de 8 bits. Existeixen 2⁸=256 bytes diferents ( 00000000, 00000001,.. 00101001,.....,11111111)

• En informàtica la lletra K representa un factor de 2¹⁰=1.024 (aproximadament mil). S'utilitzen tant els Kbits (Kb) com els Kbytes (KB) cal vigilar ja que són unitats 8 vegades més groses.

• la lletra M (llegida com a "mega") representa un factor de 1.024*1.024=2²⁰=1.048.576 (aproximadament un milió). També s'utilitzen tant els Mbits (Mb) com elsMbytes (MB).

• la lletra G (llegida com a "giga") representa un factor de 1.024³=2³⁰ (aproximadament 1.000 milions que s'anomena miliard correspont a un "bilion" anglosaxó). Com abans cal saber que no és el mateix els Mb que els MB.

• Finalment, la lletra T (llegida com a "tera") representa un factor de 1.024⁴=2⁴⁰ (aproximadament un bilió que correspon a "1.000 bilions" anglosaxons). Un TB és 8 cops un Tb.

Després, havíem de respondre a una sèrie de preguntes i problemes sobre el que havíem aprés. Aquí us deixo el treball ja amb les respostes. Fins la setmana que ve!